Inici -> Activitats -> Músiques de la Mediterrània
Què és l'IEMed?
Notícies
Agenda
Què fem
Conferències
Seminaris
Formació
Exposicions
Activitats culturals
Publicacions
Centre d'anàlisi
Política
Economia
Migracions
Societat
Diàleg cultural
Serveis
Biblioteca
Sala de premsa
Taulell informatiu
Documents
Enllaços
MÚSIQUES DE LA MEDITERRÀNIA
Dates: d'abril a desembre de 2009 Lloc: Barcelona Cicle organitzat: per l’Institut Europeu de la Mediterrània
Preu únic: 5€
L'entrada es pot comprar a través del servei de Telentrada de Caixa Catalunya (902 10 12 12)
PROGRAMA
L’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) va inaugurar el 2008 una programació musical estable a Barcelona, amb la qual apropava a la ciutat una oferta de qualitat sensible a la riquesa de les expressions musicals i a les varietats instrumentals que conviuen a la Mediterrània. El nou cicle de Músiques de la Mediterrània segueix amb el mateix plantejament de l’edició anterior i inclou enguany cinc concerts de música religiosa i tradicional que tindran lloc a la primavera i a la tardor de 2009, en dos espais especialment adequats per a la música d’aquestes característiques: l’església de Sant Felip Neri i el Petit Palau de la Música Catalana.
CONCERT DE CHERIFA Música i cants berbers de l'Atles. Marroc
Dimarts, 28 d'abril a les 20,30 hores
Petit Palau de la Música Catalana
La carrera com a cantant de Cherifa li ha atorgat un estil diferent de vida, allunyant-se del model de dona marroquina tradicional. La seva trajectòria l’ha portat a ser una de les millors cantants Cheikhats, definides com a dones lliures portadores d’una antiga tradició poètica, que lentament s’ha anat adaptant amb el pas del temps però sense perdre la seva essència. Les cançons de Cherifa tenen un ritme de l’Ahidous, el cant i la dansa tradicional dels pobles de l’Atles Mitjà.
Originària de Khenifra, Cherifa Kersit va ser criada per la seva família i no va tenir accés a l'escola, tal com prescriuen les tradicions del seu poble. Des de molt petita va demostrar unes aptituds extraordinàries per al cant i ben aviat va ser animada a participar en cerimònies familiars i celebracions de la comunitat. En poc temps, la seva veu va ser reconeguda en tota la regió.
La seva trobada amb Mohamed Rouicha en els anys vuitanta —del qual va ser corista— va suposar un pas definitiu en la seva carrera. El 1999 Cherifa Kersit va ser convidada a participar en la primera trobada de les danses i veus de les dones marroquines celebrada a París, Le temps du Maroc en France. Des d'aquell moment i arran de les seves actuacions a espais tan emblemàtics de la capital francesa com el Théâtre de la Ville o l'Institut du Monde Arabe, Crerifa es va posicionar com a una de les primeres figures de la cançó marroquina, hereva i transmissora d'aquesta ancestral tradició poètica de l'Atles.
Tal com s'ha fet al llarg dels anys amb el gènere musical del Cheikhat, la declamació ha d’anar acompanyada pel lutar, instrument bereber similar al llaüt. En el cas de Cherifa, aquest instrument és interpretat per Aziz Aarim, músic d'una excepcional finesa.
Intèrprets
Cherifa Kersit (veu)
Raho El Moussaoui (bendir i cors)
Abderrahim Agour (bendir i cors)
Aziz Aarim (lotar i cors)
CONCERT DE YASMIN LEVY Música israeliana i ladina. Israel
Dimecres,
13 de maig de 2009 a les 21.00 hores
Església de Sant Felip Neri
Nascuda a Jerusalem el 1975, Yasmin Levy va entrar en contacte amb la cultura i la cançó ladina a edat molt primerenca. El seu pare, Yitzhak Levy, un eminent musicòleg especialitzat en la investigació i la preservació de la cultura judeo -espanyola del segle XV, va consagrar gran part de la seva vida a recopilar cançons sefardites en deu llibres amb cançons religioses i quatre amb cançons profanes. Ha estat la seva filla qui veritablement ha reviscut amb la seva veu aquestes cançons.
En Romance and Yasmin, el seu debut discogràfic el 2001, interpretava un conjunt de cançons tradicionals sefardites amb so oriental i instruments àrabs. Amb ell, Yasmin Levy va provocar una petita revolució en l'escena internacional de la música ladina, a l'abandonar l'acompanyament tradicional de la guitarra espanyola i tornar a instruments "originals" com l'oud, el violí, el violoncel, la percussió i el piano. Els elements orientals de la seva música també van causar un petit enrenou entre els més puristes.
Pel seu segon treball, l'artista israeliana va viatjar a Sevilla, on el seu cant es va contagiar de les sonoritats del flamenc, com es percebria al disc La Judería, editat el 2004.
Ara Yasmin Levy publica Mano Suave, pel que ha comptat amb la col·laboració de la cantant egípcia Natacha Atlas. A més de tres composicions pròpies, aquest disc conté cançons d'amor tradicionals, cantades fa cinc segles pels jueus expulsats d'Espanya. Yasmin ha estat nominada per als BBC World Music Awards en cada una de les edicions dels últims 3 anys. El concert a Barcelona està emmarcat en la gira internacional d'aquest últim àlbum.
Intèrprets
Yasmin Levy (veu)
Ishay Amir (percussió)
Miles Danso (contrabaix elèctric)
Vardan Hovanissian (vents)
Miguel Moreno (guitarra)
CONCERT D'ASÍKIDES Música tradicional de Grècia i del Mediterrani oriental
Dimecres, 17 de juny a les 20.30 hores
Església de Sant Felip Neri
El grup Asíkides proposa un viatge musical pels diferents estils de la música grega i de la Mediterrània oriental. La música de Grècia es fruit de la trobada entre Orient i Occident, els ritmes àrabs i els dels Balcans. El seu eclecticisme ve donat pels diferents estils i llengües que encara l’integren (grec, turc, eslau, ladino, etc.), un ventall que fa gairebé impossible homogeneïtzar-la sota una única denominació d’origen. Com a l’Europa medieval, a l'imperi otomà hi havia músics que voltaven pel país cantant cançons. Els deien 'asíkides', un terme que ve de la paraula turca ‘asik’, la qual significa “enamorat”.
El grup “Asíkides” recull aquest concepte i posa l’èmfasi sobre la música tradicional grega i del Mediterrani Oriental. Formats l’any 2003 com a duet, el grup actualment està compost de set músics originaris de diferents països de la Mediterrània: Yannis Papaioannou (Grècia), Tal Ben Arí (Israel), Franco Molinari (Itàlia), Francisco «Rubio» (Espanya), Lluna Aragón (Catalunya), Jefferson Otto (Brasil) i Ertugrul Coruk (Turquia).
El seu repertori es nodreix tant d’elements europeus i balcànics com àrabs i turcs, en un mestissatge espontani i natural ple de sensibilitat. El concert proposa un viatge pels diferents estils de la música grega, presentant les seves pròpies composicions basades en aquesta rica tradició.
Intèrprets
Yannis Papaioannou (veu, llaüt, buzuki, guitarra)
Tal Ben Arí (veu)
Franco Molinari (contrabaix)
Francisco Guisado (guitarra)
Jefferson Otto (percussions)
Lluna Aragón (violí)
Ertugrul Coruk> (instruments de vent)
CICLE DE TARDOR
CONCERT DE SOUAD MASSI Música d'Algèria
Dimecres 7 d'octubre. 21,00 hores
Sala Apolo
L'artista guia a la nova generació de músics algerians des del seu exili a França i és una de les veus femenines més reconegudes del món àrab.
Generosa, sensible i commovedora, Massi desborda talent i
humanitat. Amb la seva veu pura i dolça canta en àrab una música
que és pròxima al folk-rock (en escoltar-la, algunes persones
recorden Joan Baez o Tracy Chapman) i guia, des del seu exili a
París, la nova generació de músics algerians. La seva militància,
popularitat i valor l’han portat a ser el centre de totes les mirades.
Ha creat un delicat folk-rock algerià ric en suaus harmonies, que
reforça amb unes lletres humanes i sensibles.
Va néixer a Alger el 1972, al si d'una família d'artistes. El seu germà més gran és compositor, el menor fa new jazz i la seva germana petita balla. Des de nena va saber que seria cantant i va estudiar música clàssica i solfeig. Als 17 anys comença a aparèixer als escenaris, sola amb la seva guitarra. Publica el seu primer treball el 1997 i bat ràpidament rècords de vendes.
Tanmateix, és massa popular, massa lliure, massa compromesa i intenten apaivagar-la. Les coses se li posen cada vegada més difícils. El despatx d'urbanisme en el qual treballa es veu obligat a acomiadar-la per pressions. A partir d'aquell moment passa una etapa difícil i està a punt d'abandonar. Llavors li arriba una invitació per participar en el festival Dones d'Algèria; París descobreix Souad Massi i es queda impressionat per la seva presència, superant les barreres del llenguatge. Després del concert, firma amb el segell Island-Mercury la publicació de Raoui el 2001.
Des d'aquell moment comença per a Massi una carrera que la porta a la popularitat a Europa i al món. 2003 suposa l'any de consagració amb la publicació de Deb (Universal), el seu segon treball. Desprès vindria Mesk Elil (Universal, 2005), tercer àlbum, on la seva veu sublim es creua amb instruments de corda en un treball gestat amb extrema sensibilitat. A Mesk Elil, Massi ha tornat a convocar al seu fidel guitarrista, Jean François Kellner, al costat de noms il·lustres com Ismael Lô, Daby Touré o Pascal Danae, sota la supervisió del productor Jean Lamoot.
Intèrprets
Souad Massi (veu i guitarres)
Jeff Kellner (guitarres)
David Fall (bateria) Henri Dorina (baix)
Rabah Khalfa (derbooka i veu)
CONCERT D'HELENA LEDDA Música de Sardenya
Dimecres, 4 de novembre a les 20.30 hores
Petit Palau de la Música Catalana
Divendres, 6 de novembre
Mediterrània. Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa
Elena Ledda és la gran veu actual de la cançó sarda. Nascuda prop de Cagliari, Ledda va estudiar oboè i cant al conservatori i tot i que la seva veu de soprano dramàtica l’hagués permet fer carrera a l'òpera, ella es va decantar cant folklòric de la seva Sardenya natal.
Elena Ledda va ser escollida pel cineasta sard Gianfranco Cabiddu com a veu principal pel seu projecte de combinació del cinema i la música en directe Sonos de Memoria, que recupera seqüències de velles pel•lícules de Sardenya des dels anys 1930 i les revitalitza amb músics de l'illa. Un altre projecte més recent és Visioni di Sardegna (2006), escrit i produït per un antic col•laborador d'Elena, Mauro Palmas. Amb ell també va recuperar les pel•lícules velles de Sardenya conservades a l'Institut Luce i va compartir escenari amb altres 18 músics, sota la direcció del director de RAI TV, Rodolfo Roberti. Com a convidada d'excepció per completar el sabor panmediterrani del projecte es va afegir la cantant grega Savina Yannatou.
La col•laboració amb Savina Yannatou va cristal•litzar en una sèrie de deu concerts al Half Night Club d'Atenes, a finals de març de 2006. Va ser aclamat per la crítica i seguit de prop per la televisió nacional grega. Posteriorment va néixer un CD conjunt amb les dues veus, enregistrat amb la col•laboració de Mauro Palmas i Primavera Salonico (Tutti Baci, Lyra 1095).
El 2005 Elena va comptar amb el violinista napolità Lino Cannavacciuolo per la producció del seu àlbum Amargura, un matrimoni perfecte de sard i sons napolitans. El seu últim àlbum fins al moment és Rosa Resolza (2007), amb Andrea Parodi. Elena Ledda també ha acompanyat la cantant israeliana Noa, Maria del Mar Bonet, Paolo Fresu, Andreas Vollenweider, Don Cherry o Nana Vasconcelos, entre d'altres.
CONCERT D'AKSAK
Portraits. Música creativa dels Balcans
Dimecres,
16 de desembre a les 20.30 hores
Església de Sant Felip Neri
Un projecte de cinc músics vinguts d'horitzons musicals tan variats com el jazz, el barroc o la música contemporània que explora les músiques tradicionals dels Balcans —des de l’antiga Iugoslàvia fins a Albània, Romania i Bulgària—, amb recitals que incorporen també la dansa. En aquesta ocasió presenten el seu nou treball Portraits.
Els cinc components són a la formació des de l'origen del grup el 1989. Viatgers curiosos, músics elegants i fraternals celebren els seus vint anys de vida musical en comú. Molt abans que arribés la moda, ells ja havien recorregut l'Europa Oriental, recollint les seves músiques i fraternitzant amb els habitants dels Balcans. L'elaboració col•lectiva de les orquestracions i harmonies, els seus espectacles i els seus cinc CDs són el reflex d'aquestes trobades.
Preocupats per no tancar-se en un plantejament folklorista, de no rebutjar la seva identitat ni el seu instint, van combinar naturalment les tasques de restitució, adaptació, composició i improvisació. Afegint a això el cant i la dansa, que practiquen i propaguen associant-se freqüentment als ballarins, tindrem una idea dels colors i contorns de l'univers d’Aksak.
En aquest últim treball, Portraits, es troben els seus països predilectes: des de l’antiga Iugoslàvia fins a Albània, Romania, Bulgària i Grècia. El seu camí també els va dur més a l'Est, i, en particular, al costat d'Istanbul, on van trobar altres mètodes de tocar.
NITS DE RAMADÀ 2009
Setembre
Passeig Lluís Companys
Amb la segona edició de les Nits de Ramadà al setembre, l’IEMed programarà unes nits que a la tradició islàmica estan revestides d’un profund sentit comunitari: és molt habitual convidar tots els amics i familiars a partir de l’hora de sopar i fins ben entrada la matinada. Enguany, una selecció de propostes musicals del Magreb, l’Àfrica i l’Àsia, tallers i un mercat gastronòmic per donar una visibilitat festiva al trencament del dejuni de Ramadà.
Nit africana
Nit magrebina
Nit asiàtica
Tallers i mercat gastronòmic
Què és l'IEMed?
