Exposició Un mar de lleis. De Jaume I a Lepant

Dates i hora: Del 4 de desembre de 2008 al 15 de febrer de 2009
Lloc: Capella de Santa Àgata (Plaça del Rei. Barcelona)
Horaris: De dimarts a dissabte de 10h a 14h i de 16h a 19h
Diumenges i festius de 10h a 15h. 25 de desembre i 1 de gener tancat

Organitza: Institut Europeu de la Mediterrània

Amb la col.laboració: la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona, l'Il·lustre Col·legi d’advocats de Barcelona (ICAB) i el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.

Accés a l’exposició: Gratuït

Visitants de l'exposició: 21.882

PRESENTACIÓ

INAUGURACIÓ

ALTRES ACTIVITATS

L'exposició s'emmarca en el programa d'activitats a l'entorn de l'Any Jaume I

PRESENTACIÓ

Al llarg de la història, el comerç i la navegació han estat uns mitjans privilegiats per als intercanvis de tota mena entre comunitats i cultures. Entre els segles XI i XVI, en un escenari com el de la Mediterrània, ple d’enfrontaments entre pobles i estats, la pràctica mateixa del comerç i la navegació van ser els exemples més clars de la vigència i riquesa d’aquells intercanvis.

Llibre de «Franchees de Malorcha».1295.

Pergamí.

Arxiu del Regne de Mallorca.

Representació de Jaume I.

Van ser els segles en què es van configurar un conjunt de pràctiques jurídiques i contractuals, es van compilar codis legals, i es van crear i articular diverses institucions destinades a aplicar aquelles disposicions legals, impartir justícia i organitzar, regular i dirigir la navegació i el comerç. Partint d’elements i pràctiques de provada antiguitat, els diversos pobles mediterranis van fer les seves elaboracions particulars en aquells camps. Però, la interacció constant i les nombroses influències mútues conduiran a la formació d’una cultura marinera i comercial comuna en gran part dels pobles mediterranis.

Arqueta.

Període nassarita, probablement de 1268.

Fusta, pell, plata, vori, pintura.

Museu Episcopal de Vic.

Una de les tradicions amb una transcendència i influència més grans en tot aquell procés formatiu serà la catalanoaragonesa. Les seves aportacions, especialment en l’àmbit institucional (consolats de mar) i de la codificació (Llibre del Consolat de Mar), es deixaran sentir amb força en un dels episodis d’història mediterrània on la cultura catalana ha deixat una de les seves empremtes més duradores i pacífiques. Però, aquesta influència transcendirà, a més, l’àmbit mediterrani i es projectarà en certa mesura a l’Atlàntic i a Amèrica.

Àmbit 1. Una mar dividida

La Mediterrània dels segles XI al XVI va ser una mar sobre la qual diversos pobles i estats van exercir la seva influència. Les relacions entre aquells pobles i estats van ser sovint un difícil equilibri de coexistència. Interessos territorials, econòmics i ideològics diversos van ser l’origen d’una llarga successió de conflictes militars i diplomàtics que van esdevenir-se a la Mediterrània. Aquesta conflictivitat sempre latent va marcar amb una forta empremta totes les formes d’interacció que van tenir lloc en les aigües i ribes d’aquesta mar. El comerç i la navegació no van poder sostreure’s a aquella influència, i van ser sovint motiu de disputes.

Àmbit 2. Una mar unida: navegació i comerç

La navegació i el comerç van ser percebuts amb recança per una part important societats medievals i de l’època moderna. El comerç va ser vist com una moralitat dubtosa. Els viatges per mar eren associats a un seguit de perills (malalties, pirateria, cors...) que podien acabar fins i tot en captiveri o mort. A més, connectaven mons i cultures aparentment diversos i, a vegades, enfrontats. Aquests prejudicis, el paper que assolirà el comerç, especialment el marítim, generador de riquesa i de promoció social duran a la progressiva i relativa normalització de les activitats marítimes i dels seus professionals en el si de les societats.

Àmbit 3. Unes normes per a la mar

La praxi de la navegació i el comerç van posar de manifest la necessitat de comptar amb normes i institucions que donessin resposta específica als problemes sorgits durant el desenvolupament d’aquestes activitats. Es contribuïa així també a afrontar i reduir els nombrosos riscos associats a la seva pràctica. Va ser d’aquesta manera que un conjunt d’usos, normes, codis i institucions destinats a regular-les es va adoptar o es va desenvolupar a la Corona d’Aragó.

Àmbit 4. Un llegat català a la Mediterrània i al món

La redacció del Llibre del Consolat de Mar, tal com va cristal·litzar en l’àmbit cultural català, va esdevenir l’edició de referència en el dret marítim d’una part important de la Mediterrània des de les darreries del segle XV fins als primers codis nacionals del segle XIX, d’aquí les múltiples traduccions i la seva gran difusió, gràcies sobretot a la impremta. La influència catalana ens els camps de la navegació i el comerç es va deixar sentir també en altres àmbits. Així, les normatives asseguradores de la ciutat de Barcelona, en una sèrie iniciada el 1432, van servir d’inspiració o model a les que altres autoritats europees emetrien posteriorment durant les acaballes de l’edat mitjana i una part de l’edat moderna.

Comissari: Daniel Duran i Duelt, historiador

Es pot consultar el tríptic en pdf. 

INAUGURACIÓ

4 de desembre

11h Inauguració a càrrec del vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira

19h Recepció

(vegeu targetó)

ALTRES ACTIVITATS

Concert
Música cortesana a la Corona d´Aragó, a càrrec de la Capella de Ministrers. Església de Santa Maria del Mar. 19 de novembre de 2008. Música medieval de la Corona d'Aragó amb un repertori que avarca del S. XIII al S. XVI.  

Conferències
L'expansió catalana a la Mediterrània. Institut Europeu de la Mediterrània. Els dijous. Del 2 d'octubre al 4 de desembre de 2008.

Congressos Internacionals
Barcelona: Institut Estudis Catalans i Museu d'Història de Catalunya
del 31 de març al 4 d'abril
Mallorca: Palau del Lloctinent del 13 al 15 d'octubre

Espectacle infantil
Jaume I i els seus feits. A càrrec de la companyia d'espectacles Pa Sucat. Itinerant arreu de Catalunya.

Es pot consultar el tríptic en pdf.