TROBADA D’ESCRIPTORS I INTEL·LECTUALS DIÀLEG INTERCULTURAL EUROPA-MEDITERRÀNIA
El Parlament Europeu ha declarat el 2008 Any Europeu del Diàleg Intercultural i els ministres d’Afers Exteriors dels països EuroMed, Any Euromediterrani del Diàleg entre Cultures. Aquesta pot ser una ocasió inestimable per establir polítiques culturals i socials que afavoreixin el diàleg euromediterrani.
Parlar de diàleg cultural sempre és difícil perquè les memòries històriques, religioses i polítiques plantegen lectures diverses, carregades de raons de pes, i també perquè ens basem més en estereotips que en el coneixement de la realitat diversa de les societats contemporànies. Tanmateix, si prenem el terme diàleg com a desig de comunicar, podríem afegir a aquest desig el concepte de voluntat. En aquest sentit, el caràcter instrumental del diàleg serà més efectiu si es realitzen accions que ajudin a captar aquells elements necessaris per tal d’aconseguir una millor comprensió de les civilitzacions i de les cultures: ponts creatius que els escriptors, artistes, filòsofs i antropòlegs poden teixir amb un imaginari ric i suggestiu.
Durant els darrers anys, la Unió Europea ha estat molt conscient de la importància de la cultura i la necessitat d’incrementar el diàleg intercultural entre els diferents socis Euromed. Un dels seus principals instruments és la Fundació Euromediterrània Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures, així com la implementació dels programes EuroMed Audiovisual, EuroMed Heritage, Euromed Information and Communication, Euromed Youth i, últimament, el programa Euromed Gender. A tot això cal afegir altres accions de caràcter bilateral i multilateral, procedents tant dels governs com de la societat civil.
L’objectiu final de la Trobada d’Escriptors i Intel·lectuals per al Diàleg Intercultural Europa- Mediterrània és poder obtenir unes recomanacions de caràcter pràctic per presentar-les a la Conferència Ministerial Euromediterrània de Cultura, que tindrà lloc a Atenes a finals del mateix mes.
Participants:
- Escriptors i intel·lectuals que han col·laborat en el número 10 de la revista de l’IEMed Quaderns de la Mediterrània.
- Intel·lectuals de la Unió Europea i de la zona MED.
- Representants d’organismes i institucions de la Mediterrània i la Unió Europea.
Vetllada «La nit del diàleg» (concert a càrrec de Boban i Marko Markovic Orkestar).
Divendres, 23 de maig
09,30h Inauguració i presentació del número 10 de la revista Quaderns de la Mediterrània
Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya
Benita Ferrero-Waldner, comissària de Relacions Exteriors i Política de Veïnatge de la Unió Europea
Veronika Stabej, ambaixadora Euromed d’Eslovènia
Senén Florensa, director general de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed)
10-111 h Primera sessió: Memòries plurals i mestissatge cultural
Si l’objectiu final del diàleg intercultural és un futur de pau i entesa, aquest inclou necessàriament la participació de tots els interlocutors implicats, que han de ser conscients del risc del conflicte i, per tant, han d’aportar una voluntat real d’entesa. La memòria històrica es converteix així en una eina fonamental que, si bé comporta molts malentesos, també pot servir per acceptar i comprendre l’altre, deixant de banda la ignorància i l’odi.
President:Carles Torner, responsable de Ciències i Humanitats, Institut Ramon Llull, Barcelona
Introducció: Maria-Àngels Roque, antropòloga i directora de Quaderns de la Mediterrània, IEMed, Barcelona
Joseph Maïla, politòleg i director del Centre de Recherche sur la Paix, París
Reflexió:
Najat El Hachmi, escriptora, Barcelona
Monika Zgustová, escriptora, Barcelona
Esther Bendahan, escriptora i directora de la Casa Sefarad-Israel, Madrid
Besnik Mustafaj, escriptor, Tirana
Ion Bulei, historiador i escriptor, Bucarest
15.30-17.00 h Segona sessió: Fronteres i cosmopolitisme
Les fronteres canvien, es creen i es dilueixen; poden ser polítiques, religioses o individuals. En un món en què els fenòmens migratoris són cada vegada més freqüents i complexos, Europa i la seva particular relació amb els països del sud de la Mediterrània constitueix un cas paradigmàtic d’aquesta tendència a les diàspores. Una nova visió del concepte de cosmopolitisme es fa necessària per comprendre que l’única manera d’aconseguir una Mediterrània unida és acceptar i celebrar les diferències dels pobles que la conformen.
President: José Enrique Ruiz-Domènec, historiador i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona Introducció: Dean Komel, filòsof, Ljubljana
Bensalem Himmich, filòsof, Rabat
Reflexió:
Hélé Béji, escriptora, Tunis
Baltasar Porcel, escriptor, Barcelona
Dilek Güngör, escriptora, Berlín
Esa Aallas, escriptor, Hèlsinki
Paul Balta, escriptor i periodista, París
17.15-18.45 h Tercera sessió: Representacions: art i espiritualitats
Per tal de dur a terme el viatge cap al coneixement d’un mateix i el reconeixement de l’altre que requereix tot procés de diàleg, la creació artística i l’espiritualitat (religiosa, filosòfica, emotiva) es converteixen en instruments privilegiats a l’hora de comprendre i acceptar altres visions, altres cultures. El cinema, el teatre, la música, la dansa, la literatura o les arts plàstiques són camins que aporten experiències i representacions que ajuden a comprendre millor el món en què vivim d’una manera dinàmica i interactiva.
President: Vicenç Altaió, director de KRTU
Introducció: Rafael Argullol, filòsof i escriptor, Barcelona
Julia Kristeva, semiòloga, París
Reflexió:
Mourid Barghouti, poeta, el Caire
Yana Sistovari, directora artística teatral, Londres
Rachid Mendjeli, narrador i politòleg, Alger/Bordeus
Katarina Runesson, coordinadora de National Museums of World Culture, Göteborg
Tahar Chikhaoui, crític cinematogràfic i escriptor, Tunis
19.00 h Lectura de les recomanacions per a la Conferència Ministerial Euromediterrània de Cultura
Cloenda:
Jordi Martí, delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona
Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes
Senén Florensa, director general de l’IEMed
LLISTAT DE PARTICIPANTS
(Veure llista i perfils de participants en un document pdf)
Amb la participació especial de:
Primera sessió: Memòries plurals i mestissatge cultural
Oumama Aouad
Claudine Rulleau
Abdelkader Chaui
Miquel de Palol
Salam Kawakibi
Resat Akar
Salem Zenia
Segona sessió: Fronteres i cosmopolitisme
Yolanda Onghena
Randa Achmawi
Emma Hooper
Xavier Bru de Sala
Àlex Susanna
Nathalie Galesne
Jamal Al-Shalabi
Simona Skrabec
Tercera sessió: Representacions: art i espiritualitats
Esa Aallas, escriptor, Hèlsinki
Randa Achmawi, periodista, el Caire
Resat Akar, periodista, Nicòsia
Patricia Almarcegui, Universitat Internacional de Catalunya, Barcelona
Jamal Al-Shalabi, politòleg, Amman
Vicenç Altaió, director de KRTU, Barcelona
Oumama Aouad, directora de l’Instituto de Estudios Hispano-Lusos, Rabat
Carme Arenas, PEN Català, Barcelona
Rafael Argullol, filòsof i escriptor, Barcelona
Francesc Badia, sociòleg, Barcelona
Laura Baeza, Unitat Euromed, Comissió Europea, Brussel·les
Emanuela Baldi, coordinadora de Love Difference, Milà
Paul Balta, escriptor i periodista, París
Mourid Barghouti, poeta, el Caire
Hélé Béji, escriptora, Tunis
Esther Bendahan, escriptora, Casa Sefarad-Israel, Madrid
Dolors Bramon, arabista, Universitat de Barcelona
Àlex Broch, crític literari, Barcelona
Xavier Bru de Sala, escriptor i periodista, Barcelona
Ion Bulei, historiador i escriptor, Bucarest
Eliseu Carbonell, antropòleg, Barcelona
Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat de Catalunya
Jordi Casassas, historiador, Universitat de Barcelona
Abdelkader Chaui, escriptor, Rabat
Tahar Chikhaoui, crític cinematogràfic i escriptor, Tunis
Stefano Cingolani, investigador, Barcelona
Melcior Comes, escriptor, Barcelona
Ornella D’Agostino, coreògrafa, Càller
Tamara Djermanovic, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona
Najat El Hachmi, escriptora, Barcelona
Mostafa El Hafer Touhtouh, filòsof, Fons Català de Cooperació, Barcelona
Zeyneb Farhat, activista cultural, Tunis
Francisco Ferrero, director de l’Instituto Cervantes, Brussel·les
Benita Ferrero-Waldner, comissària de Relacions Exteriors i Política de Veïnatge de la Unió Europea, Brussel·les
Senén Florensa, director general de l’IEMed, Barcelona
Miquel Forcada, filòleg, Universitat de Barcelona
Manuel Forcano, escriptor, Barcelona
Sergi Frias, City to City Fad Awards, Barcelona
Nathalie Galesne, periodista, Roma
Isabel Gómez Melenchón, periodista, Barcelona
Valentí Gómez Oliver, escriptor, Barcelona
Manuel Guerrero, coordinador de KRTU, Barcelona
Dilek Güngor, escriptora, Berlín
Bensalem Himmich, filòsof, Rabat
Emma Hooper, economista i urbanista, Londres
Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, Barcelona
Salah Jamal, metge i escriptor, Barcelona
Salam Kawakibi, politòleg, París
Dean Komel, filòsof, Ljubljana
Julia Kristeva, semiòloga, París
Raffaella Leonardi, realitzadora, Barcelona
Celia Lowenstein, guionista i cineasta, Nova York
Joseph Maïla, politòleg i director del Centre de Recherche pour la Paix, París
Jordi Martí, delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona
Ferran Mascarell, conseller delegat d’RBA Audiovisual, Barcelona
Cinta Massip, KRTU, Barcelona
Rachid Mendjeli, narrador i politòleg, Alger/Bordeus
Montserrat Minobis, Associació de Dones Periodistes de Catalunya, Barcelona
Anna Monjo, Icaria editorial, Barcelona
Xavier Montoliu, Institució de les Lletres Catalanes, Barcelona
Mª Elena Morató, periodista i crítica d’art, Barcelona
Besnik Mustafaj, escriptor, Tirana
Mary Nash, historiadora, Universitat de Barcelona
Víctor Obiols, poeta, Barcelona
Enric Olivé, historiador, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona
Yolanda Onghena, coordinadora de dinàmiques interculturals, Fundació CIDOB, Barcelona
Sylvia Oussedik, escriptora, Barcelona
Víctor Pallejà de Bustinza, islamòleg, Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona
Miquel de Palol, escriptor i poeta, Barcelona
José Gabriel Pereira Bastos, antropòleg, Universidade Nova de Lisboa
Josep Perelló, físic, Universitat de Barcelona
Pere Antoni Pons, escriptor, Palma de Mallorca
Baltasar Porcel, escriptor, Barcelona
Violant Porcel, crítica d’art, Barcelona
Josefina Roma, antropòloga, Universitat de Barcelona
Maria-Àngels Roque, directora d’Estudis de Cultures Mediterrànies, Barcelona
Hélène Rufat, filòloga, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona
José Enrique Ruiz-Domènec, historiador i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona
Caudine Rulleau, periodista i escriptora, París
Katarina Runesson, coordinadora de National Museums of World Culture, Göteborg
Carmen Sammut, periodista, Malta
Antoni Segura, historiador, Universitat de Barcelona
Rebecca Simpson, escriptora i traductora, Barcelona
Yana Sistovari, directora artística teatral, Londres
Simona Skrabec, escriptora, Barcelona
Gianluca Solera, Fundació Euromediterrània Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures, Alexandria
Veronika Stabej, ambaixadora Euromed d’Eslovènia
Àlex Susanna, poeta i director de la Fundació Caixa Catalunya, Barcelona
Carles Torner, responsable de Ciències i Humanitats, Institut Ramon Llull, Barcelona
Marc Trias, coordinador de les xarxes Opinió FAD, Barcelona
Pau Vadell, poeta, Barcelona
Amparo Vázquez, Xarxa Escoles Associades Unesco, Barcelona
Mercè Viladrich, arabista, Universitat de Barcelona
Salem Zenia, escriptor, Barcelona
Monika Zgustová, escriptora, Barcelona
Aquest text, amb recomanacions de caràcter pràctic, es va adreçar a la Conferència Ministerial Euromediterrània de Cultura (Atenes, 28 i 29 de maig de 2008).
Quč és l'IEMed?
