Dates: del 31 de gener al 16 de febrer de 2007 Lloc: Casa Elizalde (València 302. Barcelona. Tel. 93 4880590) Organitza: IEMed / Centre Cultural Casa Elizalde / Fundación Tres Culturas del Mediterráneo Horaris: Dil-Div 16h-21h; Diss. 11h-14h i 16h-21h; Diumenge (a consultar)
La mostra presenta 51 fotografies realitzades pel fotògraf Alfredo Cáliz en el transcurs de 15 viatges al Marroc entre 1996 i 2006. Les imatges mostren un Marroc contemporani fonamentalment urbà on conviuen la tradició àrab i la influència de la cultura occidental. El catàleg de l'exposició compta amb textos de Juan Goytisolo i l'escriptor marroquí Abdelfatth Kilito.
En el marc de l’exposició, l'IEMed, Casa Elizalde i l'Espai Cinema de Barcelona organitzen el cicle de cinema Mirades. L'objectiu és apropar-nos a les múltiples cares del Marroc modern, les seves formes de viure i de pensar a través del cinema. Les sessions tindran lloc el 8, el 15 i el 22 de febrer. Programació del cicle "Mirades"
Imatges i textos de l'exposició d' Alfredo Cáliz
"Hom viatja per trobar-se amb l’altre, deixa enrere un lloc i es lliura a una mena d’indefinició que s’assembla a la de la vida, que no és altra cosa que el gran viatge. Hom viatja per parlar, i parlar és sortir a buscar la part que ens falta. Al Marroc, aquesta part que ens falta ve cap a nosaltres en forma de rius (oueds), castells (cales), si Déu vol (inxal•là) i coixins, tot fent-la coincidir amb la nostra: encaixant-les."
Imatge: Sàhara (1999)
"Hom viatja al Marroc no pas per descobrir res, sinó per reconèixer-se, retrobar-se amb persones, paisatges, llocs..., amb els rastres d’una història comuna: itineraris paral•lels que fàcilment hom identifica com a seus; per reflexionar o submergir-se en la memòria, que és la mateixa cosa. "
Imatge: Curtidors, Marràqueix (1997)
"I van succeir-se els viatges, les anades i vingudes. I van amuntegar-se les fotos una damunt de l’altra, tot diluint-se les mil històries en una de sola. La del nen que em segueix a la sortida d’Imilchil i s’acomiada amb la mà a l’altura del pit; el pare de Latifah ajupint-se al camp de Safi a recollir tàperes; conèixer Caterina en un bar qualsevol de Lavapiés; passejar els diumenges pel Rastro; els llibres de Mohamed Chukri; el vendaval a Essaouira i els seus murs portuguesos tan humits; els viatges en autobús i el crit «Sir allah sir!» com una lletania en el meu entreson."
Imatge: Marràqueix (1998)
"He fotografiat en temps de pasteres i en temps de murs que reixen. He fotografiat un islam qualsevol en els dies en què van caure les dues torres. He fotografiat per mirar de comprendre. Hom viatja al Marroc i tanca un cercle."
Quč és l'IEMed?
