Programa

En comparació amb el conjunt de països del sud-est asiàtic, amb els quals van mantenir un nivell de paritat fins als anys setanta, els països del nord d’Àfrica han anat quedant gradualment endarrerits. Tampoc no s’ha produït cap convergència econòmica en relació amb els països europeus i, fins i tot, a partir de l’última dècada hem assistit a un retrocés. Malgrat que no es poden qüestionar ni els nivells d’inversió ni l’estabilitat macroeconòmica restaurada a escala global, es constata que aquests països han quedat al marge dels fluxos d’inversió directa estrangera que han caracteritzat els anys noranta.

En el seminari "Del cost del No Magreb al Tigre nord-africà" organitzat a Madrid per l'IEMed i el Centro Internacional de Toledo para la Paz, destacades personalitats de l'àmbit polític i econòmic debatran sobre quatre grans qüestions econòmiques, que s’abordaran des d’una òptica de liberalització radical dels intercanvis Sud-Sud.

1. Quin seria l’impacte econòmic, polític i social d’una companyia de transport aeri privada que pogués operar sense traves ni impediments polítics?

2. Quines serien les conseqüències d’una promoció de les indústries productives a partir d’una xarxa de gasoductes internacionals que «irriguessin» la regió?

3. ¿Com redirigir el sistema financer cap al sector privat, cosa que comportaria el replantejament de tota una manera de funcionament en què el sistema productiu no actués com a element dissuasiu per a la innovació i l’assumpció de riscos industrials?

4. Així mateix, el tema de les migracions i la llibertat de moviments serà objecte d’un debat essencial: l’exportació de mà d’obra cap a la UE i les remeses cap als països d’origen (molt més grans que els ajuts públics al desenvolupament i que la inversió directa estrangera) obliga a repensar les polítiques tant al Nord com al Sud, de manera que no vinguin dictades per la por o el ressentiment cap a l’Altre, ni que les traves a la circulació de les persones no impedeixin aprofitar les energies latents. Podem, doncs, aprendre de l’experiència de les molt profitoses relacions entre les diàspores xinesa i índia i els seus països d’origen?

Finalment, quins són els elements clau d’una estratègia guanyadora no tan sols per al Magreb, sinó també per a ambdues ribes de la Mediterrània?