Introducció



El Magrib constitueix sense cap mena de dubte, una referència estratègica per l’acció exterior europea. La necessitat d’abordar un dels principals reptes que afronta aquesta regió en el nou context de competència internacional, com és la seva pròpia integració, ens va impulsar a l'Institut Europeu del Mediterrània (IEMed) i al Centro Internacional de Toledo para la Paz (CITpax) a organitzar aquesta iniciativa.

Aquest seminari, que reuneix a més d’un centenar de personalitats dels àmbits polític, econòmic i intel•lectual del Magrib, Europa i Amèrica del Nord, pretén explorar estratègies i possibilitats de cooperació entre els països de la Unió del Magrib Àrab i la Unió Europea. Ens interessava sobretot aportar una plataforma de debat conceptual i incidir a les possibilitats i perspectives de futur que identificaven els propis actors implicats. D’aquí la idea de plantejar-lo com un exercici de prospectiva: quins mitjans haurien de posar-se en pràctica perquè el Nord d'Àfrica trobi la seva via de progrés i esdevingui en un interlocutor de pes davant la Unió Europea i altres actors internacionals. Aquest és realment el punt de partida d’aquesta iniciativa.

Les diferents intervencions emmarcaren escenaris possibles, imaginant les potencialitats que pugui oferir la integració econòmica dels països del Magrib, la seva obertura a l’exterior i la seva associació amb la Unió Europea a través del procés de Barcelona. Efectivament, davant l'actual dinàmica de globalització, és clar que el repte del desenvolupament de les economies magribines i la millora de la seva competitivitat a escala mundial passa per una forta aposta d'obertura a l'exterior i inserció a l'economia internacional, però també i sobretot per una estructura regional més integrada.

Davant la creixent competitivitat econòmica, únicament els processos d'integració aporten una dimensió prou eficaç a escala internacional. Amb tot, aconseguir processos integradors, a la llum de dinàmiques singulars com la de la Unió Europea, s'ha mostrat fins ara altament difícil al Magrib. Aquestes dificultats, de marcat perfil polític, poden veure’s compensades per la necessitat socioeconòmica: els costos econòmics (i socials) d'un no-Magrib són considerables.

Cap d’aquests països pot fer front de manera aïllada a la competència internacional, molt especialment significativa de zones emergents com Xina, Índia i el sud-est asiàtic. Els beneficis d’una tal integració serien no obstant això, més amplis que els merament productius: estabilitat, reformes, progrés social i una inserció competitiva en l’economia mundial, són objectius compartits que podrien aconseguir-se mitjançant una estratègia d’integració regional. I en aquest sentit certament el Magrib ofereix un potencial de desenvolupament únic: la proximitat al gran mercat i al conglomerat industrial europeu, la complementarietat de sectors estratègics o l’avantatge a la promoció d’economies d’escala són alguns exemples.

En aquest context, el Magrib coincideix així mateix en un element clau: la seva condició de soci privilegiat de la UE. Precisament aquest és l’esperit que informa el Procés de Barcelona: la construcció d’un espai regional integrat entre la UE i els veïns del sud. Coincideix doncs, la necessitat de la integració magribina amb els avantatges d’implicar aquest projecte d’integració a l’estratègia comuna euromediterrània. Aquesta realitat té més importància en l'actual marc de la nova política de veïnatge, un context d’actuació al qual es revelen com clarament estratègics els marcs d’acció subregionals. I el Magrib conforma una pedra angular d’aquest projecte. La integració sud-sud enfortiria sens dubte la dinàmica integradora del procés euromediterrani.

En aquest context, el conjunt de la Mediterrània occidental pot obtenir grans beneficis d’una estratègia euromagribí basada en la cooperació en sectors d’interès comú. En el marc de la nova política de veïnatge, aquests interessos compartits podrien afavorir i molt la consistència d’un partenariat euromediterrani coherent en els seus objectius i sobretot útil i eficaç per a les dues societats.

OOferir aquesta plataforma de debat pretén encaminar les bases d’una dinàmica d’entesa i avanç en les relacions entre els països de la Unió del Magrib Àrab, així com entre la Unió Europea i el Magrib. Bases que han de partir d’un clima de diàleg de totes les parts implicades, diàleg d’altra banda indispensable donada la interdependència de les nostres societats i els múltiples interessos que els nostres països posseeixen en comú. Només així es podrà avançar en l’objectiu final d’aconseguir una àrea integrada i estable que afavoreixi a tots els seus socis.

Des de les nostres dues institucions hem pretès amb aquesta iniciativa, i comptant amb el decidit suport del Ministeri d'Afers Estrangers i Cooperació espanyol, recolzar les potencialitats de creixement social, econòmic i polític del Magrib en un marc de progrés compartit de mútua entesa i cooperació.

Senén Florensa i Palau
Director
Institut Europeu de la Mediterrànea

Emilio Cassinello Auban
President del Consell de Direcció
Centro Internacional de Toledo para la Paz