Vendre's les joies

Les joies són d’exclusiva propietat de les dones i poden ser intercanviades per tota mena de béns en moments de necessitat. Aquest fet és important en unes societats on sovint es desenvolupa una economia familiar d’autosubsistència i on la producció femenina de catifes i ceràmiques per a la venda als mercats no és suficient per compensar una mala collita o la mort del bestiar. La necessitat d’ajudar econòmicament el grup familiar explica que moltes joies combinin el corall o l’ambre amb el plàstic o els vidres de colors. En algun moment es va intercanviar el material noble per diners amb l’objectiu de millorar la situació familiar. Davant d’aquestes eventualitats, la dona pot decidir vendre a algun comerciant les pedres semiprecioses que formaven part d’una joia o bé desprendre’s de la joia sencera.

La venda de les joies ens permet observar-les des d’una perspectiva més enllà de l’estètica, la simbòlica, la religiosa o la familiar. Les joies estan subjectes a un intercanvi econòmic protagonitzat per dones.

Les raons que poden empènyer a la seva venda són diverses:

— permeten la subsistència del grup;
— garanteixen l’establiment de noves aliances familiars: els matrimonis són cars i requereixen una inversió que cobreixi les despeses del casament i el dot;
— poden ser venudes per finançar lluites armades, com va passar durant la defensa del Rif per Abd-el-Krim contra els colonitzadors espanyols a la dècada dels anys vint o en el curs de la guerra per la independència algeriana de final dels anys cinquanta;
— faciliten l’emigració d’alguns dels seus membres fora de la comunitat, especialment cap a l’estranger, on s’esperen més garanties d’èxit.