Entre la tradició i la modernitat?

La joieria bereber fa servir la plata, el corall i l’ambre, i repeteix tot un seguit de motius vegetals, florals i geomètrics en les seves decoracions.

Durant les últimes dècades han començat a mostrar-se alguns canvis, fruit de la dificultat d’accedir a aquests materials i també a la pèrdua de valor simbòlic que ha sofert la plata en favor de l’or degut a un procés d’arabització i d’islamització. Als anys setanta es va detectar que algunes zones del Magreb demanaven joies en or i no en plata, en un canvi de la demanda que no s’inscrivia només en el camp dels materials, sinó també en el de les formes i decoracions. Algunes famílies riques establertes en àmbits urbans han començat a afegir monedes d’or a collarets i fíbules. Fins i tot s’ha fos la plata de les joies antigues per realitzar peces noves o afegits de tipus més innovador sobre les joies tradicionals.

En general, també es van començar a substituir les pedres semiprecioses per vidres de colors i plàstic, alhora que la plata era reemplaçada per l’aliatge d’altres metalls de baix cost. Aquesta producció es dirigia a famílies empobrides que no podien costejar-se joies de major qualitat.


Bona part dels joiers van ser jueus: descendents dels expulsats d’Espanya l’any 1492, que es van establir al nord d’Àfrica en convivència pacífica amb berebers i àrabs. Aquests jueus van començar a afegir els seus propis motius decoratius, com la característica estrella de David –de sis puntes– combinada amb altres motius religiosos com el canelobre.

Avui dia, les tècniques dels artesans jueus han passat de generació en generació i ara són també conegudes pels berebers que es van quedar els seus negocis, tal com va succeir, per exemple, entre els tuaregs, els cabilencs i els amazics de l’Alt Atles central. Hi ha joiers que han agafat les monedes de plata i, en lloc d’afegir-les a fíbules o collarets com s’havia fet en altres temps, les han fos i, sense innovar les decoracions tradicionals, han convertit el metall en fil de plata per fer joies en filigrana amb formes geomètriques (espirals) o animals (ocells, tortugues, etc.). Aquesta circumstància provaria que les transformacions en la joieria no arriben forçosament arreu i que, probablement, sempre quedaran llocs on es continuaran elaborant les joies amb els materials, les formes, les tècniques i les decoracions característiques dels amazics.