La riquesa de les dones

El dret consuetudinari amazic, transmès oralment de generació en generació i perpetuat en gran part de les tribus, és una mena de justícia impartida per la jama’a o assemblea tribal representada per un col·lectiu d’homes sovint ancians. Aquest corpus legislatiu autòcton, molt diferent entre els grups berebers d’un mateix país, conviu amb el fiqh o dret islàmic en el sistema social bereber fins a l’homogeneïtzació jurídica que van dur a terme els estats independents a mitjan segle xx. Una de les diferències més notables entre tots dos drets és allò que es refereix a l’herència. Mentre el dret islàmic atorga a les dones la meitat del que reben els homes, el dret amazic reparteix els béns de l’herència generalment entre els barons.

Les joies sempre són propietat de les dones i representen la seva independència econòmica en cas de problemes o desacord amb el cònjuge. Normalment passen en herència de mares a filles, si bé les dones amazigues també les reben de mans dels seus marits o dels pares d’aquests quan es casen, ja que constitueixen el seu dot. La quantitat i qualitat de les joies que reben en contreure matrimoni varia segons el pacte familiar i, sobretot, segons l’estatus familiar dels dos contraents. Així, un home que es vulgui casar amb una dona d’una família amb molts recursos haurà de donar un dot molt alt expressat en joies i, si cal, també en diners o espècies.

Les joies, igual que els vestits, identifiquen els membres d’una mateixa tribu, de manera que formes, materials i decoracions ens informen tant de l’origen tribal com del geogràfic de les dones que les porten.


El dot s’ha considerat durant molt de temps com la mercantilització de les dones. Investigadors francesos del segle XIX i del principi del XX pensaven que el dot n’era la prova en el sentit que, a les societats magrebines, el contracte matrimonial amagava una compra-venda de l’esposa. Per a la majoria, el dot assenyalava els drets adquirits del marit envers la muller mentre durés l’enllaç. Actualment es considera el dot des d’una perspectiva ben diferent: constitueix la part que li correspon a la futura esposa per la seva participació en la creació i consolidació del nou vincle familiar. El dot, a més de representar un reconeixement social femení, permet garantir l’autonomia econòmica de la dona davant de qualsevol situació adversa.