Islam i creences. Protecció i benedicció

Al nord d’Àfrica, l’islam s’expressa de dues maneres diferents: coexisteixen un islam oficial o escripturari, centrat en l’Alcorà i les mesquites, i un islam informal o popular, expressat amb la peregrinació a la tomba d’un sant (moussem) i el culte dels sants. Ambdós s’expressen tant en àmbits urbans com rurals. Sovint s’afirma, erròniament, que l’islam informal és majoritàriament bereber.

Mentre l’islam s’obria camí en la vida quotidiana dels berebers, algunes pràctiques ultrapassaven aquesta expressió monoteista per endinsar-se en el món de les creences. I és que són nombroses les dones que fan servir amulets per protegir-se, tant elles com les seves famílies i els seus fills. Aquesta pràctica demostra la simbiosi que es produeix en la vida diària de molts amazics.

L’expressió del sentiment religiós i de la fe s’aprecia en l’existència de nombrosos petits portaalcorans que formen part de fíbules i collarets i que ens parlen de la fe musulmana, mentre que les joies són plenes d’amulets de tota mena i de tot tipus de formes i representacions amb les quals es presenta un credo barrejat de creences.


La mà de Fàtima (també denominada khamsa, luha i afus) és un amulet utilitzat tant per àrabs com per berebers, l’origen del qual és força controvertit. S’assenyala que s’identifica com a «mà», entesa com un símbol de protecció que materialitza les idees amb la seva activitat i que representa l’autoritat i la dominació, i com el número «cinc», ja que sempre té la particularitat d’estar formada pels cinc dits de la mà.

El «cinc» és una representació simbòlica del cos humà, un símbol de l’univers amb dos eixos que passen pel mateix centre, i un símbol d’ordre i de perfecció que, en definitiva, recull els cinc sentits, les cinc formes sensibles de la matèria.